Energia Eòlica

Aproximadament el 2% de l’energia que arriba del sol es transforma en energia cinètica dels vents atmosfèrics. El 35% d’aquesta energia es dissipa en la capa atmosfèrica a només un quilòmetre per sobre del sòl. De la resta, hom estima que per la seva aleatorietat i dispersió només se’n podria utilitzar una tretzena part, quantitat suficient per abastir 10 vegades el consum actual d’energia primària mundial. D’aquí, se’n desprèn el seu enorme potencial i interès.

En l’actualitat, la manera habitual d’aprofitar el vent és mitjançant la utilització d’aerogeneradors d’eix horitzontal. Són màquines amb rotor a sobrevent que acostumen a muntar tres pales i incorporen un generador, el qual s’encarrega de transformar l’energia continguda en el vent en electricitat. Posteriorment, aquesta electricitat és transportada a través de la xarxa elèctrica per abastir els diversos punts de consum. Un grup d’aerogeneradors constitueix un parc eòlic.

Hi ha, òbviament, altres aeroturbines, segons la seva tipologia: d’eix vertical, amb dues pales, multipales, amb rotor a sotavent i de mides molt diverses: des de petits aerogeneradors de menys d’un metre de diàmetre i potències inferiors a 1 kilowatt fins a enormes màquines de més de 100 m de diàmetre i més de 5.000 kW de potencia nominal. N’hi ha que estan situades terra endins, a la línia de costa o mar endins.

Es fan servir per generar electricitat a gran escala o per al subministrament elèctric d’habitatges aïllats, per bombejar aigua o, en un futur proper, per generar hidrogen o dessalar aigua de mar…

Los comentarios están cerrados.